#1.15

W. (Churchill) va dir, segon el parer de R., una poca-soltada: "la democràcia es el pitjor dels règims polítics possibles, amb l’excepció de tota la resta". Pot ser, va concedir R., W. (Churchill) no es va atrevir a dir el que donada la seva intel·ligència, segurament pensava (i amb el que R. hauria estat d’acord plenament): "aquest món és el pitjor dels móns possibles, amb l’excepció de la resta de móns". "I no només això," afegia R., "sinó que cal esmerçar un munt gegantí d’esforços tan sols per a que no empitjori". Dit això, es va servir un Bushmills i es va notar agradable i amorosament travessat pel fum del puro de W. (Churchill) -el cert és que era un puret que acabava d’encendre un altre client del bordell, però no li direm.

(Al parecer de R., W. (Churchill) dijo una tontería: "la democracia es el peor de los regímenes posibles, a excepció de todo el resto". Es posible, concedía R., que W. (Churchill) no se atreviera a decir lo que, dada su inteligencia, seguramente pensaba (y con lo que R. habría estado totalmente de acuerdo): "este mundo es el peor de lo mundos posibles, con la excepción del resto de mundos". "Aún mas", añadia R.,"es necesario dedicar una enormidad de esfuerzos al magro fin de que no empeore". Dicho esto, se sirvió un Bushmills mientras se sentía agradable y amorosamente perfumado por el humo del puro de W. (Churchill)... aunque lo cierto era que un cliente del burdel acababa de encender un caliqueño, pero no se lo diremos.)