miércoles, 16 de julio de 2008

#2.3

Sovint, R. s’escrivia cartes a si mateix pel gaudi de llegir-les. Ell no pensava que això fos una fútil ximpleria, com li deien llur família i amics, i en resposta els hi preguntava què eren els llibres, sinó cartes que la humanitat s’escriu a si mateixa.

(A menudo R se enviaba a sí mismo cartas por el mero placer de leerlas. Y no pensaba que fuera una tonteria inútil, como le remachaban amigos y familia, a los que les preguntaba en respuesta a sus increpaciónes: ¿Qué son los libros, sino cartas que la humanidad se escribe a sí misma?)