martes, 13 de mayo de 2008

#1.12

Llegint a Nietzsche, R. va copsar que el primer home que va llegir llegia el que un instant abans acabava d’escriure i també que el darrer home que escrigui, escriurà el que un instant després haurà de llegir. R. hi va trobar una curiosa i amable ironia en aquesta simetria lateral: fent el mateix que ells, esperava (i desitjava amb tot el seu cos) no haver de ser cap dels dos.


(leyendo a Nietzsche, R. se percató de que el primer hombre que leyó estaba leyendo lo que un instante antes acababa de escribir, i también de que el último hombre que escriba, estará escribiendo lo que un instante después leerá. R. encontró una curiosa i amable ironía en esta simetría: haciendo lo mismo que ellos, esperaba (y deseaba de todo corazón) no llegar a ser ninguno de los dos)